Arnau Tiñena Ramos. Máster d' investigació i doctorat en urbanisme. ETSAB-UPC.
“Buits monumentals que defineixen els vestigis de la memòria d’un joc de futurs abandonats”.
L’odissea suburbana de Robert Smithson recorrent els paisatges de Passaic a Nova Jersey bé podrien trobar el seu paral.lelisme en el sistema d’espais intermedis de la perifèria de Tarragona.
Terrain Vague, el tercer paisatge, Non-Sites, interscapes... tots aquests termes no són equivalents i estan plens de matisos i elements que els diferencien. No obstant, mostren una mateixa preocupació per uns espais que no han estat tractats per l’urbanisme tradicional. Des de les derives situacionistes a les exploracions dels paisatges de l’America Suburbia de la infància de Robert Smithson documentades com a quaderns de viatges, primer només com a observador, i més tard intervenint autodenominant-se site-maker, els espais intersticials han despertat un interès en urbanistes i artistes.
Espais abandonats, presons del passat, però també a la vegada espais del futur, territoris de ningú en constant transformació, que han estat envaïts per la naturalesa en la seva forma més silvestre, protagonitzats per ruïnes d’antigues construccions, o, encara millor, per ruïnes de construccions encara en procés.... el passat del futur.
Per Ignasi de Solà Morales, l’etimologia del seu mot Terrain Vague ens descobreix un aspecte sumament interessant que podria explicar part d’aquesta fascinació per aquests territoris. “Vague”, com a derivat de “vacant” en anglès, significa “empty”, “unoccupied”, però també “free” “available”. La relació entre absència d’ús, activitat, i el sentit de llibertat, d’expectativa, és fonamental per entendre tota la potència evocativa que tenen els terrain vague.
Buits, per tant, com absències, però també com a promeses, com a trobada, com a espai d’allò possible, expectació.
Per Lévi Strauss, Smithson explora els territoris calents, els paisatges industrials, els territoris alterats per la naturalesa o per l’home, les zones abandonades on es percep el caràcter transitori de la matèria i el temps, on la naturalesa recupera un estat salvatge híbrid, ambigu i antropitzat, que escapa al control humà, contràriament a Richard Long, que recorre la naturalesa incontaminada en la qual el temps s’ha aturat en un estat arcaic. Aquests espais en constant mutació són els que més interessen en la comprensió dels espais que Peter Lang anomena “interscapes”, els ambigus espais locals que existeixen com a barrera territorial entre una estructura suburbana construïda i una altre. Com més elements conflueixen en un espai, ja siguin naturals o antròpics, més complexitat tindrà, i més possibilitats de relacions i intercanvis tindrà amb els elements del seu entorn.
En el camp de Tarragona, la proliferació d'infraestructures transterritorials, que discorren alienes als interessos locals i desconeixen el funcionament del parcel.lari agrícola, de les escorrenties de les rieres i del texit de camins entre pobles, han donat lloc a l’aparició d’aquests fragments de territoris buits, de límits imprecisos i de vaga definició, l’abandonament dels quals ha vingut motivada per la segregació. Les geometries de les propietats han quedat dividides, els camps de cultiu han estat fragmentats o han quedat inaccessibles, i l’abandonament en molts casos ha comportat la colonització natural del territori convertint aquests espais, en “tercers paisatges”, en petites reserves de la biodiversitat que creixen de manera natural o espais de la memòria que contenen imatges congelades del passat, que alhora són futur...
Aquests són els espais heredeats d'estratègia d'ordenació territorial basada en la convicció de que el progrés anava vinculat al desenvolupament d'infraestructures, però, a la vegada, poden ser alguna cosa més que territoris poètics inspiradors de teories melancòliques?
Poden ser promeses d'una nova ordenació territorial? territoris actius amb capacitat de transformació que contenen l'essència per retornar al projecte local atent als ecosistemes naturals i antròpics?
BIBLIOGRAFIA.
-CLÉMENT, G., “Faire avec (et jamais contre) la nature”.
-MAROT, S. L’art de la mémoire , le territoire et l’architecture, 1999. Ed. Gustavo Gili, 2006.
-COLAFRANCESCHI. Landscape+ 100 palabras para habitarlo. Ed. Gustavo Gili. 2007.
Aquests són els espais heredeats d'estratègia d'ordenació territorial basada en la convicció de que el progrés anava vinculat al desenvolupament d'infraestructures, però, a la vegada, poden ser alguna cosa més que territoris poètics inspiradors de teories melancòliques?
Poden ser promeses d'una nova ordenació territorial? territoris actius amb capacitat de transformació que contenen l'essència per retornar al projecte local atent als ecosistemes naturals i antròpics?
BIBLIOGRAFIA.
-CLÉMENT, G., “Faire avec (et jamais contre) la nature”.
-MAROT, S. L’art de la mémoire , le territoire et l’architecture, 1999. Ed. Gustavo Gili, 2006.
-COLAFRANCESCHI. Landscape+ 100 palabras para habitarlo. Ed. Gustavo Gili. 2007.
